El ministerio de salud de Costa Rica vulnera el derecho a huelga de los trabajadores sanitarios

La UGT de Catalunya denuncia que bajo el pretexto de la alarma por la gripe A, el Ministerio de Salud de Costa Rica está vulnerando el derecho legal de los trabajadores sanitarios a participar en una huelga y trata de impedir que avancen en las negociaciones para mejorar sus condiciones laborales.

La UGT de Catalunya se solidariza con Albino Vargas, secretario general de la Asociación Nacional de Empleados Públicos y Privados (ANEP) de Costa Rica, que ha sido demandado judicialmente por la ministra de salud de su país.

Se le acusa, junto con otros líderes sindicales de Costa Rica, de convocar una huelga el pasado 10 de septiembre en diversos hospitales y clínicas incumpliendo así una norma sanitaria, emitida días antes por el Ministerio de Salud. La disposición obligaba a suspender inmediatamente cualquier paro o huelga argumentando la alerta que vive el país ante la pandemia de gripe A.

Albino Vargas, junto con líderes de otros sindicatos, convocó la huelga para protestar por el crecimiento de las desigualdades salariales irracionales que se están produciendo en la Caja Costarricense del Seguro Social.

Luis Chavaría, secretario general de Undeca, afirma que la demanda no tiene razón ya que la ministra de salud, Maria Luisa Ávila, no ha tenido en cuenta que ?nos comprometimos a que con el paro no se iban a afectar los servicios que estaban atendiendo la pandemia, ni las emergencias ni la atención de enfermos crónicos?.


Laura Pelay i Bargalló
Secretaria adjunta al secretario general
UGT de Catalunya

Comunicado de la PSCC sobre últimos acontecimientos en Honduras

Han desaparecido seis jóvenes miembros del Frente de Resistencia Cívico de Honduras

Estimados compañeros y compañeras,

Este día, a eso de las nueve de la mañana, han detenido y por el momento desaparecido, al comité de disciplina del Frente de Resistencia Cívico de Honduras. Son seis jóvenes estudiantes miembros de organizaciones populares, los compañeros están haciendo las averiguaciones para buscar a dónde los han llevado, pero no se ha tenido noticia.  Por otro lado, en el día de ayer fueron a capturar al hijo del compañero fallecido Isis Murillo, quien dio su vida en la manifestación del aeropuerto.  

Por otro lado, han hecho un congelamiento de las cuentas de las organizaciones miembros del Frente de Resistencia, y han detenido el pago de salarios para los compañeros y compañeras. También se han congelado las cuentas de los compañeros de la dirección del Frente de Resistencia, situación que está teniendo fuertes estragos en los fondos con los que se cuenta para poder apoyar a los compañeros movilizados.

Además, el gobierno de facto y autoritario ha seguido avanzando en sus acciones antidemocráticas y violadoras de los derechos fundamentales y todos los principios internacionales, sacando del país a las delegaciones de cubanos y cubanas, venezolanos y venezolanas, que estaban trabajando en las diferentes misiones de brigadas médicas, atendiendo gente que no tiene recursos, y en la misión yo si puedo, que ayudaba en la parte de la alfabetización.

Se nos informó además que las marchas que está sacando el gobierno de facto están conformadas por trabajadores de la maquila a quienes se les obliga a participar, y además de ello se les obliga a tener que hacer un día compensatorio de trabajo para que las empresas no pierdan, la amenaza por no presentarse es el despido, situación que como entenderán es complicada en tiempos de crisis.  Esta es una muestra del desprecio de este gobierno por las clases desposeídas.

Los compañeros y compañeras siguen en su lucha y no flaquearán hasta que no regrese el presidente constitucional y sea reestablecido el orden constitucional en Honduras.

Compañeros y compañeras, hagamos de la solidaridad una acción. 

Plataforma Sindical Común Centroamericana (PSCC).

Benvinguts a unionet

El 22 d’abril de 2009, en el marc del 13è Congrés de la UGT de Catalunya, trenta líders sindicals d’Europa, Amèrica Llatina, Pròxim Orient i Magrib es van comprometre a treballar plegats, sense tenir en compte les fronteres, en la defensa de les condicions de vida dels treballadors del món.

El blog UNIONET té com a objectiu que els membres de la xarxa sindical creada a Barcelona comparteixin notícies sindicals.

Bienvenidos a unionet

El 22 de abril de 2009, en el marco del 13º Congreso de la UGT de Catalunya, treinta líderes sindicales de Europa, América Latina, Oriente Próximo y Magreb se comprometieron a trabajar juntos, sin tener en cuenta las fronteras, en la defensa de las condiciones de vida de los trabajadores del mundo.

El blog UNIONET tiene como objetivo que los miembros de la red sindical creada en Barcelona compartan noticias sindicales.

Bienvenue à unionet

Le 22 avril 2009, dans le cadre du 13ème Congrès de l'UGT de Catalogne, trente dirigeants syndicaux de l'Europe, de l'Amérique Latine, du Proche-Orient et du Maghreb se sont engagés à travailler ensemble, sans tenir compte des frontières, pour la défense des conditions de vie des travailleurs du monde.

L’objectif du blog UNIONET est que lesmembres du réseau syndical créé à Barcelone puissent partager des nouvelles syndicales.

Welcome to unionet

On April 22, 2009, under the 13th Congress of the UGT of Catalonia, thirty union leaders from Europe, Latin America, Middle East and the Maghreb, regardless of borders, to protect the living conditions of the workers of the world.

The purpose of UNIONET's blog is to allow the members of the union network born in Barcelona to share trade union news.

Declaració de Barcelona

III TROBADA INTERNACIONAL DE LÍDERS SINDICALS

DECLARACIÓ DE BARCELONA

“PER UN SINDICALISME RESPONSABLE EN UNA GLOBALITZACIÓ RESPONSABLE”

Nosaltres, sindicalistes vinguts d’arreu del món, reunits a la ciutat de Barcelona en la III Trobada Internacional de Líders Sindicals, convidats en el marc del 13è Congrés de la UGT de Catalunya, amb la voluntat d’enfortir el sindicalisme com a instrument de defensa i garantia dels drets laborals, socials i humans,

DECLAREM

PRIMER. Que vivim en un món que gestiona acceleradament els canvis, abans que els pugui assumir i saber on ens porten, on les realitats inamovibles d’ahir es relativitzen avui, per ser caduques en qüestió d’hores. Patim una forta fractura moral fruit d’una globalització que accelera les contradiccions: ara que hi ha més avenços tecnològics, volen que treballem més hores; ara que ha augmentat la producció alimentària, més persones pateixen fam. Som dins d’una globalització cega i irresponsable, sense mecanismes ni instruments de control democràtic.

SEGON. Que el context actual en el que vivim està marcat per tres grans crisis: l’alimentària, l’energètica i l’econòmico-financera. I a tot això cal afegir-hi el canvi climàtic com a nou agent generador de desigualtats. Tots aquells paradigmes que semblaven inamovibles i que fins ara havien regulat i gestionat les nostres relacions al món, estan en crisi. Hem vist amb perplexitat l’esfondrament del sistema financer, i com on abans es privatitzaven els beneficis ara s’intenta que es socialitzin les pèrdues.

TERCER. Que tots hem pogut constatar que la globalització no és un procés ideològicament neutre. Sota aquesta premissa s’ha anat desplegant arreu del món un escenari que ha imposat un capitalisme egocèntric que única i exclusivament es mou sota els paràmetres del benefici. És així com la globalització ha desembocat en una situació financera sense precedents, que ha suposat un increment de la volatilitat financera i dels moviments especulatius, així com la retirada progressiva de l’Estat per deixar pas a unes multinacionals que no es veuen subjectes a cap norma ni control.

QUART. Que ara que els conservadors més estrictes demanen la intervenció estatal en l’economia, hem de capgirar la situació tot fent que el problema esdevingui una oportunitat. Necessitem que hi hagi un control polític de les finances internacionals. És l’hora de governar la globalització sota paràmetres democràtics i no únicament de gestionar-la. És l’hora d’encetar el procés cap a una globalització socialment responsable. Aquest procés ha de comptar amb els treballadors i treballadores a través dels sindicats, és a dir amb la plena participació de la Confederació Sindical Internacional (CSI).

CINQUÈ. Que al llarg dels últims anys la Guerra contra el terrorisme ha monopolitzat l’acció exterior dels països, deixant de banda la lluita contra la pobresa. Els conflictes armats prenen un nou caire, ja que ara molts dels enfrontaments estan relacionats amb el control dels recursos naturals. El 43,5% dels treballadors del món, segons l’OIT no guanyen prou per situar les seves famílies per sobre del llindar de la pobresa. Al món hi ha 218 milions de nens que treballen en edats que van des dels 7 als 14 anys.

SISÈ. Que davant d’aquest context és més necessari que mai la instauració d’una nova multilateralitat, una nova arquitectura internacional que deixi de banda les lògiques estatals per constituir un verdader parlament dels pobles i dels ciutadans i ciutadanes. Així doncs, l’aliança de civilitzacions i els objectius del Mil·lenni se’ns plantegen com un element indispensable. Per això el moviment sindical mundial és més necessari que mai, la Confederació Sindical Internacional (CSI) amb 168 milions d’afiliats en 155 països ha esdevingut l’eina imprescindible per la democratització d’aquesta nova arquitectura internacional, amb l’objectiu de dignificar i construir una globalització més humana.

SETÈ. Que per tot això cal desenvolupar un sindicalisme mundialment responsable que segueixi els paràmetres marcats per la OIT en tot allò que fa referència al treball digne, és a dir, reivindicant permanentment una ocupació productiva justament remunerada i que s’exerceixi en condicions de llibertat, equitat, seguretat i respecte a la dignitat humana.

Amb aquesta finalitat els sindicats signants d’aquesta declaració demanem als governs i al conjunt dels poders polítics i econòmics així com a les organitzacions empresarials, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Organització Mundial del Comerç, i les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats, que des d’un nou sentit de responsabilitat compartida afrontin el repte de construir una nova globalització centrada en les persones i no simplement en els interessos particulars, per la qual cosa, i en línia amb els principis constitucionals de l’OIT,

EXIGIM

1. La implementació d’una política econòmica per a garantir la plena ocupació i la millora del nivell de vida.
2. Una nova arquitectura internacional, al servei de les classes treballadores.
3. El reconeixement dels sindicats com a interlocutors imprescindibles per al progrés econòmic i social.
4. La justa distribució dels fruits del progrés i un salari que permeti un vida digna als treballadors i treballadores.
5. La protecció adequada de la vida i la salut dels treballadors i treballadores en totes les ocupacions.
6. La instauració de sistemes de seguretat social que garanteixin uns ingressos bàsics i una assistència mèdica universal.
7. La garantia d’una efectiva aplicació de la igualtat d’oportunitats per a tothom en l’accés a l’educació, a la formació professional i al mercat de treball.
8. La ratificació i el compliment de les convencions internacionals de l’OIT, de manera prioritària les Normes Fonamentals del Treball relatives a la llibertat sindical, la negociació col·lectiva, la no discriminació, el treball forçós i l’eradicació del treball infantil.
9. La democratització del món del treball mitjançant enfortiment del diàleg social i la participació dels treballadors i treballadores en tots els àmbits de presa de decisions nacionals i internacionals.
   

Per tal d’assolir tots aquests objectius i avançar de manera corresponsable en una globalització social, econòmica i culturalment sostenible, els sindicats signants,

ENS COMPROMETEM

• A fer del treball digne la nostra principal preocupació i reivindicació en benefici del conjunt de la societat.
• A participar de manera activa i constructiva en tots els espais de diàleg social i negociació col·lectiva, tot enfortint la democratització de les relacions laborals.
• A promoure la igualtat i la no discriminació en tots els àmbits d’incidència dels sindicats, també en el funcionament intern.
• A cooperar amb els empleadors públics i privats en la millora continua de la productivitat i de la qualitat dels productes i serveis.
• A lluitar per l’equitat social, la democràcia i la dignitat de la persona als nostres països, amb la mateixa vocació internacional, en una globalització que reclamem també com a nostra.
• A la renovació permanent tot situant com a prioritat interna l’equitat de gènere i la incorporació dels joves, fent-se ressò de les seves demandes.
  

Per tot això manifestem la nostra ferma voluntat a treballar plegats i sense fronteres en el sí de la Confederació Sindical Internacional per tal de millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-nos per defesar els Drets Humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.