14 jul 2009

Comunicado de la PSCC sobre últimos acontecimientos en Honduras


Han desaparecido seis jóvenes miembros del Frente de Resistencia Cívico de Honduras

Estimados compañeros y compañeras,

Este día, a eso de las nueve de la mañana, han detenido y por el momento desaparecido, al comité de disciplina del Frente de Resistencia Cívico de Honduras. Son seis jóvenes estudiantes miembros de organizaciones populares, los compañeros están haciendo las averiguaciones para buscar a dónde los han llevado, pero no se ha tenido noticia.  Por otro lado, en el día de ayer fueron a capturar al hijo del compañero fallecido Isis Murillo, quien dio su vida en la manifestación del aeropuerto.  

Por otro lado, han hecho un congelamiento de las cuentas de las organizaciones miembros del Frente de Resistencia, y han detenido el pago de salarios para los compañeros y compañeras. También se han congelado las cuentas de los compañeros de la dirección del Frente de Resistencia, situación que está teniendo fuertes estragos en los fondos con los que se cuenta para poder apoyar a los compañeros movilizados.

Además, el gobierno de facto y autoritario ha seguido avanzando en sus acciones antidemocráticas y violadoras de los derechos fundamentales y todos los principios internacionales, sacando del país a las delegaciones de cubanos y cubanas, venezolanos y venezolanas, que estaban trabajando en las diferentes misiones de brigadas médicas, atendiendo gente que no tiene recursos, y en la misión yo si puedo, que ayudaba en la parte de la alfabetización.

Se nos informó además que las marchas que está sacando el gobierno de facto están conformadas por trabajadores de la maquila a quienes se les obliga a participar, y además de ello se les obliga a tener que hacer un día compensatorio de trabajo para que las empresas no pierdan, la amenaza por no presentarse es el despido, situación que como entenderán es complicada en tiempos de crisis.  Esta es una muestra del desprecio de este gobierno por las clases desposeídas.

Los compañeros y compañeras siguen en su lucha y no flaquearán hasta que no regrese el presidente constitucional y sea reestablecido el orden constitucional en Honduras.

Compañeros y compañeras, hagamos de la solidaridad una acción. 

Plataforma Sindical Común Centroamericana (PSCC).

Benvinguts a unionet

El 22 d’abril de 2009, en el marc del 13è Congrés de la UGT de Catalunya, trenta líders sindicals d’Europa, Amèrica Llatina, Pròxim Orient i Magrib es van comprometre a treballar plegats, sense tenir en compte les fronteres, en la defensa de les condicions de vida dels treballadors del món.

El blog UNIONET té com a objectiu que els membres de la xarxa sindical creada a Barcelona comparteixin notícies sindicals.

Bienvenidos a unionet

El 22 de abril de 2009, en el marco del 13º Congreso de la UGT de Catalunya, treinta líderes sindicales de Europa, América Latina, Oriente Próximo y Magreb se comprometieron a trabajar juntos, sin tener en cuenta las fronteras, en la defensa de las condiciones de vida de los trabajadores del mundo.

El blog UNIONET tiene como objetivo que los miembros de la red sindical creada en Barcelona compartan noticias sindicales.

Bienvenue à unionet

Le 22 avril 2009, dans le cadre du 13ème Congrès de l'UGT de Catalogne, trente dirigeants syndicaux de l'Europe, de l'Amérique Latine, du Proche-Orient et du Maghreb se sont engagés à travailler ensemble, sans tenir compte des frontières, pour la défense des conditions de vie des travailleurs du monde.

L’objectif du blog UNIONET est que lesmembres du réseau syndical créé à Barcelone puissent partager des nouvelles syndicales.

Welcome to unionet

On April 22, 2009, under the 13th Congress of the UGT of Catalonia, thirty union leaders from Europe, Latin America, Middle East and the Maghreb, regardless of borders, to protect the living conditions of the workers of the world.

The purpose of UNIONET's blog is to allow the members of the union network born in Barcelona to share trade union news.

13 jul 2009

Declaració de Barcelona

III TROBADA INTERNACIONAL DE LÍDERS SINDICALS

DECLARACIÓ DE BARCELONA

“PER UN SINDICALISME RESPONSABLE EN UNA GLOBALITZACIÓ RESPONSABLE”

Nosaltres, sindicalistes vinguts d’arreu del món, reunits a la ciutat de Barcelona en la III Trobada Internacional de Líders Sindicals, convidats en el marc del 13è Congrés de la UGT de Catalunya, amb la voluntat d’enfortir el sindicalisme com a instrument de defensa i garantia dels drets laborals, socials i humans,

DECLAREM

PRIMER. Que vivim en un món que gestiona acceleradament els canvis, abans que els pugui assumir i saber on ens porten, on les realitats inamovibles d’ahir es relativitzen avui, per ser caduques en qüestió d’hores. Patim una forta fractura moral fruit d’una globalització que accelera les contradiccions: ara que hi ha més avenços tecnològics, volen que treballem més hores; ara que ha augmentat la producció alimentària, més persones pateixen fam. Som dins d’una globalització cega i irresponsable, sense mecanismes ni instruments de control democràtic.

SEGON. Que el context actual en el que vivim està marcat per tres grans crisis: l’alimentària, l’energètica i l’econòmico-financera. I a tot això cal afegir-hi el canvi climàtic com a nou agent generador de desigualtats. Tots aquells paradigmes que semblaven inamovibles i que fins ara havien regulat i gestionat les nostres relacions al món, estan en crisi. Hem vist amb perplexitat l’esfondrament del sistema financer, i com on abans es privatitzaven els beneficis ara s’intenta que es socialitzin les pèrdues.

TERCER. Que tots hem pogut constatar que la globalització no és un procés ideològicament neutre. Sota aquesta premissa s’ha anat desplegant arreu del món un escenari que ha imposat un capitalisme egocèntric que única i exclusivament es mou sota els paràmetres del benefici. És així com la globalització ha desembocat en una situació financera sense precedents, que ha suposat un increment de la volatilitat financera i dels moviments especulatius, així com la retirada progressiva de l’Estat per deixar pas a unes multinacionals que no es veuen subjectes a cap norma ni control.

QUART. Que ara que els conservadors més estrictes demanen la intervenció estatal en l’economia, hem de capgirar la situació tot fent que el problema esdevingui una oportunitat. Necessitem que hi hagi un control polític de les finances internacionals. És l’hora de governar la globalització sota paràmetres democràtics i no únicament de gestionar-la. És l’hora d’encetar el procés cap a una globalització socialment responsable. Aquest procés ha de comptar amb els treballadors i treballadores a través dels sindicats, és a dir amb la plena participació de la Confederació Sindical Internacional (CSI).

CINQUÈ. Que al llarg dels últims anys la Guerra contra el terrorisme ha monopolitzat l’acció exterior dels països, deixant de banda la lluita contra la pobresa. Els conflictes armats prenen un nou caire, ja que ara molts dels enfrontaments estan relacionats amb el control dels recursos naturals. El 43,5% dels treballadors del món, segons l’OIT no guanyen prou per situar les seves famílies per sobre del llindar de la pobresa. Al món hi ha 218 milions de nens que treballen en edats que van des dels 7 als 14 anys.

SISÈ. Que davant d’aquest context és més necessari que mai la instauració d’una nova multilateralitat, una nova arquitectura internacional que deixi de banda les lògiques estatals per constituir un verdader parlament dels pobles i dels ciutadans i ciutadanes. Així doncs, l’aliança de civilitzacions i els objectius del Mil·lenni se’ns plantegen com un element indispensable. Per això el moviment sindical mundial és més necessari que mai, la Confederació Sindical Internacional (CSI) amb 168 milions d’afiliats en 155 països ha esdevingut l’eina imprescindible per la democratització d’aquesta nova arquitectura internacional, amb l’objectiu de dignificar i construir una globalització més humana.

SETÈ. Que per tot això cal desenvolupar un sindicalisme mundialment responsable que segueixi els paràmetres marcats per la OIT en tot allò que fa referència al treball digne, és a dir, reivindicant permanentment una ocupació productiva justament remunerada i que s’exerceixi en condicions de llibertat, equitat, seguretat i respecte a la dignitat humana.

Amb aquesta finalitat els sindicats signants d’aquesta declaració demanem als governs i al conjunt dels poders polítics i econòmics així com a les organitzacions empresarials, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, la Organització Mundial del Comerç, i les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats, que des d’un nou sentit de responsabilitat compartida afrontin el repte de construir una nova globalització centrada en les persones i no simplement en els interessos particulars, per la qual cosa, i en línia amb els principis constitucionals de l’OIT,

EXIGIM
  1. La implementació d’una política econòmica per a garantir la plena ocupació i la millora del nivell de vida.
  2. Una nova arquitectura internacional, al servei de les classes treballadores.
  3. El reconeixement dels sindicats com a interlocutors imprescindibles per al progrés econòmic i social.
  4. La justa distribució dels fruits del progrés i un salari que permeti un vida digna als treballadors i treballadores.
  5. La protecció adequada de la vida i la salut dels treballadors i treballadores en totes les ocupacions.
  6. La instauració de sistemes de seguretat social que garanteixin uns ingressos bàsics i una assistència mèdica universal.
  7. La garantia d’una efectiva aplicació de la igualtat d’oportunitats per a tothom en l’accés a l’educació, a la formació professional i al mercat de treball.
  8. La ratificació i el compliment de les convencions internacionals de l’OIT, de manera prioritària les Normes Fonamentals del Treball relatives a la llibertat sindical, la negociació col·lectiva, la no discriminació, el treball forçós i l’eradicació del treball infantil.
  9. La democratització del món del treball mitjançant enfortiment del diàleg social i la participació dels treballadors i treballadores en tots els àmbits de presa de decisions nacionals i internacionals.

Per tal d’assolir tots aquests objectius i avançar de manera corresponsable en una globalització social, econòmica i culturalment sostenible, els sindicats signants,

ENS COMPROMETEM
  • A fer del treball digne la nostra principal preocupació i reivindicació en benefici del conjunt de la societat.
  • A participar de manera activa i constructiva en tots els espais de diàleg social i negociació col·lectiva, tot enfortint la democratització de les relacions laborals.
  • A promoure la igualtat i la no discriminació en tots els àmbits d’incidència dels sindicats, també en el funcionament intern.
  • A cooperar amb els empleadors públics i privats en la millora continua de la productivitat i de la qualitat dels productes i serveis.
  • A lluitar per l’equitat social, la democràcia i la dignitat de la persona als nostres països, amb la mateixa vocació internacional, en una globalització que reclamem també com a nostra.
  • A la renovació permanent tot situant com a prioritat interna l’equitat de gènere i la incorporació dels joves, fent-se ressò de les seves demandes.
Per tot això manifestem la nostra ferma voluntat a treballar plegats i sense fronteres en el sí de la Confederació Sindical Internacional per tal de millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores i llurs famílies, i esforçar-nos per defesar els Drets Humans, la justícia social, la igualtat de gènere, la pau, la llibertat i la democràcia.

Declaración de Barcelona

III ENCUENTRO INTERNACIONAL DE LÍDERES SINDICALES

DECLARACIÓN DE BARCELONA

“POR UN SINDICALISMO RESPONSABLE EN UNA GLOBALIZACIÓN RESPONSABLE”

Nosotros, sindicalistas venidos de todas partes del mundo, reunidos en la ciudad de Barcelona en el III Encuentro Internacional de Líderes Sindicales, y invitados en el marco del 13è Congreso de la UGT de Cataluña, y con la voluntad de fortalecer el sindicalismo como instrumento de defensa y garantía de los derechos laborales, sociales y humanos,

DECLARAMOS

PRIMERO. Que vivimos en un mundo que gestiona los cambios de manera acelerada, antes de que se puedan asumir y saber donde nos llevan, en un momento en que las realidades inamovibles de ayer se relativizan hoy, para estar caducadas en cuestión de horas. Sufrimos una fuerte fractura moral, fruto de una globalización que aumenta nuestras propias contradicciones: cuantos más avances tecnológicos hay, más horas quieren que trabajemos; ahora que ha aumentado la producción alimentaria mundial, más personas sufren hambre. Estamos dentro de una globalización ciega y irresponsable, sin mecanismos ni instrumentos de control democrático.

SEGUNDO. Que el contexto actual en el que vivimos está marcado por tres grandes crisis: la alimentaria, la energética y la económica financiera. Y por si fuera poco, tenemos que añadir a esta lista el cambio climático como nuevo agente generador de desigualdades. Todos estos paradigmas que parecían inamovibles y que hasta ahora habían regulado y gestionado nuestras relaciones en el mundo, están en crisis. Hemos visto con perplejidad el hundimiento del sistema financiero, y como donde antes se privatizaban los beneficios ahora se intenta que socializar las pérdidas.

TERCERO. Que hemos podido constatar que la globalización no es un proceso ideológicamente neutro. Bajo este concepto se ha desplegado en todo el mundo un escenario que ha impuesto un capitalismo egocéntrico que única y exclusivamente se ha movido bajo los parámetros del beneficio. Es así como la globalización ha desembocado en una situación financiera sin precedentes, que ha supuesto un incremento de la volatilidad financiera y de los movimientos especulativos, así como la retirada progresiva del Estado para dejar paso a las multinacionales que no están sujetas a ninguna norma ni control.

CUARTO.
Que ahora que los más conservadores solicitan la intervención del Estado en la economía, hemos de invertir la situación, haciendo que el problema se convierta en una oportunidad. Necesitamos que haya un control político de las finanzas internacionales. Es el momento de gobernar la globalización bajo parámetros democráticos y no únicamente de gestionarla. Es el momento de impulsar el proceso para una globalización socialmente responsable. Este proceso ha de contar con los trabajadores y trabajadoras a través del sindicato, es decir con la plena participación de la Confederación Sindical Internacional (CSI).

QUINTO. Que a lo largo de los últimos años, la guerra contra el terrorismo ha monopolizado la acción exterior de los países dejando de lado la lucha contra la pobreza. Los conflictos armados toman un nuevo cariz, ya que ahora muchos de los enfrentamientos están relacionados con el control de los recursos naturales. El 43,5% de los trabajadores del mundo, según la OIT, no ganan suficiente para situar a sus familias por encima del umbral de la pobreza. En el mundo hay 218 millones de niños que trabajan en edades que van de los 7 a los 14 años.

SEXTO. Que ante esta situación es más necesaria que nunca la instauración de un nuevo sistema multilateral, una nueva arquitectura internacional que deje de lado las lógicas estatales para constituir un verdadero parlamento de los pueblos y de los ciudadanos y ciudadanas. Así, iniciativas como la Alianza de las Civilizaciones o los Objetivos del Milenio se nos plantean como propuestas indispensables. Por eso, el movimiento sindical mundial es más necesario que nunca. La Confederación Sindical Internacional (CSI) con 168 millones de afiliados en 155 países, se ha convertido en el instrumento imprescindible para la democratización de esta nueva arquitectura internacional, con el objetivo de dignificar y construir una globalización más humana.

SÉPTIMO. Que por todas estas razones, necesitamos desarrollar un sindicalismo mundialmente responsable que siga los parámetros marcados por la OIT en todo aquello que hace referencia al trabajo digno, es decir, reivindicando una ocupación productiva, remunerada de manera justa y que se ejercite en condiciones de libertad, equidad, seguridad y respeto a la dignidad humana.

Con esta finalidad, los sindicatos firmantes de esta declaración piden a los gobiernos y al conjunto de poderes políticos y económicos, así como a las organizaciones empresariales, al Banco Mundial, al Fondo Monetario Internacional, a la Organización Mundial del Comercio y a las Naciones Unidas y sus organismos especializados, que des de el sentimiento de responsabilidad compartida afronten el reto de construir una nueva globalización centrada en las personas, y no simplemente en los intereses particulares, en línea con los principios constitutivos de la OIT.

EXIGIMOS
  1. La implementación de una política económica que garantice la plena ocupación y la mejora del nivel de vida.
  2. Una nueva arquitectura internacional, al servicio de la clase trabajadora.
  3. El reconocimiento de los sindicatos como interlocutores imprescindibles para el progreso económico y social.
  4. La justa distribución de los frutos del progreso y un salario que permita llevar una vida digna a los trabajadores y trabajadoras.
  5. La protección adecuada de la vida y la salud de los trabajadores y trabajadoras en todo tipo de ocupaciones.
  6. La instauración de sistemas de seguridad social que garanticen unos ingresos básicos y una asistencia médica universal.
  7. La garantía de una efectiva aplicación de la igualdad de oportunidades para todos en el acceso a la educación, la formación profesional y el mercado de trabajo.
  8. La ratificación y el cumplimiento de las convenciones internacionales de la OIT, principalmente de las normas fundamentales de trabajo relativas a la libertad sindical, la negociación colectiva, la no discriminación, el trabajo forzoso, y la erradicación del trabajo infantil.
  9. La democratización del mundo del trabajo mediante el fortalecimiento del diálogo social, y la participación de los trabajadores y trabajadoras en todos los ámbitos de toma de decisiones nacionales e internacionales.
Para conseguir todos estos objetivos y avanzar de manera co-responsable en una globalización social, económica y culturalmente sostenible, los sindicatos firmantes,

NOS COMPROMETEMOS
  • A hacer del trabajo digno nuestra principal preocupación y reivindicación en beneficio del conjunto de la sociedad.
  • A participar de manera activa y constructiva en todos los espacios de diálogo social y negociación colectiva, fortaleciendo la democracia en las relaciones laborales.
  • Promover la igualdad y la no discriminación en todos los ámbitos de incidencia del sindicato, también en el funcionamiento interno.
  • A cooperar con los empleadores públicos y privados en la mejora continua de la productividad y de la calidad de los productos y servicios.
  • A luchar por la equidad social, la democracia y la dignidad de las personas en nuestros países, con la misma vocación internacional, en una globalización que reclamamos también como nuestra.
  • A la renovación permanente, situando como prioridad interna la igualdad de género y la incorporación de los jóvenes, haciendo eco de sus demandas.
Por todo ello manifestamos nuestra firme voluntad de trabajar juntos, sin tener en cuenta las fronteras en el seno de la Confederación Sindical Internacional, con el objetivo de mejorar las condiciones de trabajo y de vida de los trabajadores Y trabajadoras y de sus familias, y garantizar la defensa de los derechos humanos, la justicia social, la igualdad de género, la paz, la libertad y la democracia.

Declaration de Barcelone

III RENCONTRE INTERNATIONAL DE LEADERS SYNDICAUX

DECLARATION DE BARCELONE

“POUR UN SYNDICALISME RÉSPONSABLE DANS UNE GLOBALIZATION RÉSPONSABLE”

Nous, syndicalistes arrivés de tout le monde, retrouvés à la ville de Barcelone dans la troisième rencontre de leaders syndicales, invités dans le cadre du XIII Congrès de la UGT de Catalunya, ont la volonté de renforcer le syndicalisme comme instrument de défense et assurance des droits de travail, sociaux et humaines,

ON DECLARE

PREMIER. Qu’on vie dans un monde qui gère de façon accélère les changements, avant de pouvoir les comprendre, où les réalités inamovibles de hier se relativisent aujourd’hui, pour être caduques quelques heures plus tard. On souffre une très profonde fracture morale conséquence d’une globalisation qui accélère les contradictions : maintenant qu’il y as plus des progrès technologiques, ils veulent qu’on travaille plus des heures ; maintenant que la production d’aliments a augmenté, plus des personnes meurent à cause des famines. Nous sommes dans une globalisation aveugle et irresponsable, sans mécanismes ni instruments de contrôle démocratique.

DEUXIÈME. Que le cadre actuel dans lequel on vive est connu par trois grands crises: l’alimentaire, l’énergétique et l’économico financière. A ces trois crises, il faut ajouter le change climatique qui lui aussi, est devenu un facteur qui entraîne une augmentation des inégalités. Tous ces paradigmes qui ressemblait inamovibles et que jusqu’a maintenant avait gère nos relations au monde sont en crise. On a vu avec perplexité comme le système financière coule et comme on avant on privatisait les profits, maintenant on essaye que les pertes se socialisent.

TROISIÈME. Que tout le monde a constaté que la globalisation n’est pas un procès idéologique neutre. Sous cette prémisse on a déplie tout au tour du monde un scénario qui as imposé un capitalisme égocentrique qui se bouge uniquement sous les paramètres du bénéfice. C’est comme ça que la globalisation a débuché dans une situation financière sans précédents, qui as impliqué une augmentation de la volatilité financière et des mouvements spéculatives ainsi comme le recul du pouvoir étatique pour laisser la place aux grandes multinationales qui ne sont pas obligés a respecter aucune norme ni control.

QUATRIÈME. Que maintenant que les neocons demandent l’intervention étatique dans le secteur de l’économie, il faut faire que le problème devient une opportunité. Il faut établir un contrôle politique des finances internationales. Il faut gouverner la globalisation sur des paramètres démocratiques et pas uniquement de faire une gestion. C’est l’heure de commencer un procès vers une globalisation socialement responsable. Ce procès doit compter avec les travailleurs et travailleuses et avec les syndicats, c'est-à-dire avec la pleine participation de la Confédération syndicale Internationale (CSI).

CINQUIÈME. Que les dernières années la Guerre contre le terrorisme a monopolisé l’action extérieure des pays, ne faisant pas attention a la lutte contre la pauvreté. Les conflits armées ont changé, donc que maintenant la plus partie d’eux sont liés à la lutte pour les ressources naturelles. Le 43’5% des travailleurs du monde, selon la OIT, n’ont pas un salaire suffisant pour entretenir ses familles. Au monde il y a 218 millions d’enfants qui travaillent avec des ages comprises entre les 7 et les 14 ans.

SIXIÈME. Devant de cette contexte est plus nécessaire que jamais l’instauration d’une nouvelle multilateralité, une nouvelle architecture internationale qui laisse d’un coté, les logiques étatiques pour établir un parlement des peuples et des citoyens et citoyennes. Ainsi, comme l'Alliance des Civilisations et les objectifs du Millénaire se nous présente comme propositions indispensables. Par cela, le mouvement syndical mondial est plus nécessaire que jamais. La Confédération Syndicale Internationale (CSI) avec 168 millions d'affiliés dans 155 pays, s'est convertie en instrument indispensable pour la démocratisation de cette nouvelle architecture internationale, avec l'objectif de dignifier et de construire une globalisation plus humaine.

SEPTIÈME.
Que pour tout cela, il faut développer un syndicalisme mondialement responsable qui suive les paramètres établis par la OIT en tous qui concerne le travail décent, c’est à dire, revendiquant permanentent une emploi productive rémunéré de façon juste et qui s’exerce dans des conditions de liberté, équité, sécurité et respect à la dignité humaine.

Avec cet objectif, les syndicats signant de cette déclaration demandent aux gouvernements et à l'ensemble de pouvoirs politiques et économiques, ainsi que aux organisations patronales, à la Banque mondiale, au Fonds monétaire international, à l'Organisation Mondiale du Commerce et aux Nations Unies et ses organismes spécialisés, affrontent, avec responsabilité partagé, le défi de construire une nouvelle globalisation basé sur les personnes, et non simplement sur les intérêts particuliers, en tenant compte des principes constitutifs de l'OIT.

EXIGENT
  1. L’implémentation d’une politique économique pour garantir le plein emploie et l’amélioration du niveau de vie.
  2. Une nouvelle architecture internationale, au service de la classe ouvrière.
  3. La reconnaissance des syndicats comme interlocuteurs indispensables pour le progrès économique et sociale.
  4. La distributions équitable des fruits du progrès et un salaire qui permet une vie digne aux travailleur.
  5. La protection de la vie et de la santé des travailleurs et travailleuses dans toutes les professions.
  6. L’instauration des systèmes de la sécurité sociale qui assure des revenus essentiels et une assistance médicale universel.
  7. La garantie d’une effective application de l’égalité des chances pour tout le monde dans l’accès à l’éducation, a la formation professionnelle et au marché de travail.
  8. La ratification et le respect des conventions internationales de l’OIT, de façon prioritaire aux règles fondamentales du travail relatives à la liberté syndicale, la négociation collective, la no discrimination, les travaux forcés, et l’éradication du travail infantile.
  9. La démocratisation du monde du travail grâce au renforcement du dialogue sociale et la participation des travailleurs et travailleuses dans tous les domaines de prise des décisions nationales et internationales.
Pour obtenir tous ces objectifs et pour avancer d'une manière co-responsable dans une globalisation sociale, économique et culturellement durable, les syndicats des signataires,

ON SE COMPROMET
  • À faire du travail digne notre préoccupation principale et revendication au bénéfice de l'ensemble de la société.
  • À partager une manière active et constructive à tous les espaces de dialogue social et de négociation collective, en fortifiant la démocratie dans les relations de travail.
  • Promouvoir l'égalité et la non discrimination dans tous les domaines d'incident du syndicat, aussi dans le fonctionnement interne.
  • À coopérer avec les patronales publiques et privés dans les améliorations continuée de la productivité et de la qualité des produits et de services.
  • À lutter pour l'équité sociale, la démocratie et la dignité des personnes dans nos pays, avec la même vocation internationale, dans une globalisation que nous réclamons aussi comme notre.
  • Au renouvellement permanent, en situant comme une priorité interne l'égalité de genre et l'incorporation des jeunes hommes, en faisant un écho de ses demandes.
Par tout cela nous manifestons notre volonté ferme de travailler ensemble, sans tenir en compte des frontières au sein de la Confédération Syndicale Internationale, avec l'objectif d'améliorer les conditions de travail et de vie des travailleurs et travailleuses et de ses familles, et garantir la défense des droits humains, de la justice sociale, l'égalité de genre, la paix, la liberté et la démocratie.

Barcelona Declaration

III INTERNATIONAL TRADE UNION LEADERS MEETING

BARCELONA DECLARATION

"FOR RESPONSIBLE TRADE UNIONISM WITHIN RESPONSIBLE GLOBALISATION"

We, trade unionists gathered from around the world in the city of Barcelona in the III International Trade Union Leaders Meeting, invited to the UGT of Catalonia's 13th Congress, for the purpose of strengthening trade unionism as an instrument for the defence and guarantee of labour, social and human rights,

DECLARE

FIRST. We live in a world which adjusts itself to changes too quickly, before it can assimilate them and know where these changes lead us; where yesterday's unquestionable reality is relativised today, only to be expired in a matter of hours. We are suffering a strong moral breakdown as a result of a globalization that accelerates the contradictions: now that there are more technological advancements, we are expected to work more hours; now that there is an increase in food production, more people are suffering from hunger. We are living within a blind and irresponsible globalisation without mechanisms or instruments of democratic control.

SECOND. The current context in which we live is marked by three large crises: the food, energy and economic/financial crises. Also, we have to add climatic change as a new agent which generates inequalities. All of those paradigms which seemed unquestionable and up until now regulated and managed our relations in this world are in crisis. We have seen with amazement the breakdown of our financial system, and whereas before the economic benefits were privatized, now there is an attempt to socialize the losses.

THIRD. We have seen that globalisation is not an ideologically neutral process. Based on this premise, an egocentric capitalism which is motivated solely by profit has imposed itself and spread across the world. In this manner globalisation has developed into a financial situation without precedents, which has caused an increase in financial volatility and speculation, as well as the progressive retreat of state control, giving way to multinational corporations which are not subject to any regulation nor control.

FOURTH. Now that the strictest conservatives have demanded state intervention in the economy, we must turn the situation around so that the problem becomes an opportunity. We need political control of the international financial system. It is necessary to govern globalisation within a democratic framework, not just manage it. It is time to start the process toward a socially responsible globalisation. This process should include the participation of working men and women via trade unions, in other words, through the full participation of the International Trade Union Confederation (ITUC).

FIFTH. Throughout the last few years the war against terrorism has monopolized international efforts between countries, leaving aside the fight against poverty. Armed conflicts have a new aspect now that many of the confrontations are related to the control of natural resources. According to the International Labour Organization (ILO), 43.5% of the world's workers do not earn enough to place their families above the poverty limit. In the world there are 218 million working children between the ages of 7 and 14.

SIXTH. Faced with this context, it is more necessary than ever to implement a new multilateralism, a new international framework which leaves aside the state-based logic in order to build a true dialogue between the people and citizens of the world. In this manner, the alliance of civilizations and the millennium objectives become indispensable elements. For this reason, a worldwide trade union movement is more necessary than ever. The International Trade Union Confederation (ITUC), with 168 million members in 155 countries, has become an essential tool for the democratisation of this new international framework, with the goal of dignifying and creating a more humanised globalisation.

SEVENTH. Because of all these reasons it is necessary to develop a worldwide responsible trade unionism which follows the parameters defined by the ILO in all matters related to decent working conditions; in other words, a permanent demand for adequately paid work which is carried out in conditions of liberty, equality, security and respect for human dignity.

For this purpose, the trade unions that sign this declaration ask that the governments and the political and economic leaders, as well as business organizations, the World Bank, the International Monetary Fund, the World Trade Organization and the United Nations and its specialised organisms, from a new sense of shared responsibility, face the challenge of constructing a new globalisation based on people and not simply on specific financial interests, for which reason, and in accordance with the founding principals of the ILO,

WE DEMAND
  1. The implementation of an economic policy to guarantee full employment and the improvement of living conditions.
  2. A new international framework, at the service of working people.
  3. The recognition of trade unions as indispensable intermediaries for economic and social progress.
  4. The fair distribution of the fruits of progress and a wage that guarantees a decent life for workers.
  5. The adequate protection of the life and health of workers in all occupations.
  6. The implementation of social security systems that guarantee adequate funding and universal medical attention.
  7. The guarantee of an effective application of equal access to education, professional/worker training, and employment for all workers.
  8. The ratification and fulfilment of the ILO's international agreements, giving priority to the Fundamental Principles and Rights at Work with relation to trade union freedom, collective bargaining, non-discrimination, forced labour and the eradication of child labour.
  9. The democratisation of the working world through social dialogue and worker participation in all areas of national and international decision making processes.
WE PLEDGE
  • To make decent work our main goal and demand, for the benefit of society as a whole.
  • To participate in an active and constructive manner in all areas of social dialogue and collective bargaining, in order to strengthen the democratisation of labour relations.
  • To promote equality and non-discrimination in all of our trade unions' areas of influence, including within our own organisations.
  • To work with public and private employers for the continued improvement of productivity and the quality of products and services.
  • To fight for social equality, democracy and the dignity of people in our respective countries, with the same international scope, in a globalisation which we also claim as ours.
  • To continual renovation, with emphasis on the internal promotion of gender equality and the inclusion of young people, echoing their demands.
For all these reasons we declare our commitment to work together and without boundaries in the heart of the International Trade Union Confederation, for the purpose of improving the work and living conditions of working men and women and their families, as well as our commitment to defend human rights, social justice, gender equality, peace, liberty, and democracy.